El elemento más destacado es el castillo, situado sobre una cresta rocosa con un dominio visual muy amplio, que está considerado, no sin dudas, obra de época cristiana. Consta de dos cuerpos, la torre de planta cuadrangular y el patio rectangular delimitado por la muralla. El sistema constructivo utilizado es el tapial. Desde aquí se divisan los castillos de Cocentaina, Penelles, Penáguila y la Costurera.

En el núcleo urbano, exactamente en la plaza, destacan por su arquitectura el actual Ayuntamiento que, antiguamente, fue el palacio del conde de Rótova para pertenecer más tarde al marqués de Montortal. Situado en la parte inferior de la plaza encontramos otro palacio con evidencias constructivas que podrían remontarse al siglo XV. Otro elemento destacado es la Iglesia Parroquial dedicada a San Miguel Arcángel, construida en varias fases, los elementos más modernos son el campanario y el coro construidos a fines del siglo XIX. En la fachada de la Iglesia se aprecia la reutilización de elementos arquitectónicos procedentes de un templo o de una construcción anterior.

______________________________

L‘element més destacat és el castell, situat sobre una rastellera rocosa amb un domini visual molt ampli, que està considerat, no sense dubtes, obra d’època cristiana. Consta de dos cossos, la torre de planta quadrangular i el pati rectangular delimitat per la muralla. El sistema constructiu utilitzat és el tapial. Des d’ací es divisen els castells de Cocentaina, Penelles, Penàguila i la Costurera.

Al nucli urbà, exactament a la plaça, destaquen per la seua arquitectura l’actual Ajuntament que, antigament, fou el palau del comte de Rótova per a pertànyer més tard al marqués de Montortal. Situat en la part inferior de la plaça trobem altre palau amb evidències constructives que podrien remuntar-se al segle XV. Altre element destacat és l’Església Parroquial dedicada a Sant Miquel Arcàngel, construïda en diferents fases, els elements més moderns són el campanar i el cor construïts a finals del segle XIX. En la façana de l’església s’aprecia la reutilització d’elements arquitectònics procedents d’un temple anterior o bé d’una construcció anterior.